Per un bilingüisme real

En una societat on aproximadament la meitat de la població té una llengua materna i l’altra meitat en té una altra, l’única manera de garantir la llibertat i la igualtat reals dels ciutadans en matèria lingüística és mitjançant el bilingüisme real.

En poques paraules, això implica que tots els ciutadans han de ser competents en ambdues llengües. Només si realment coneixen les dues llengües, els ciutadans tenen la llibertat de triar quina usar en comptes de conformar-se amb l’única que coneixen; a més, si hom no coneix les dues llengües, està coartant indirectament la llibertat dels altres d’usar qualsevol d’elles quan se li dirigeixin.

Cal tenir present, però, que l’aprenentatge efectiu d’una llengua passa per l’exposició a aquesta. En aquest sentit, el sistema educatiu, el teixit comercial, l’administració, els mitjans de comunicació, etc. s’han d’entendre com a parts d’un mateix sistema i no com ens separats. Així doncs, si a través, per exemple, dels mitjans de comunicació o del teixit comercial es produeix principalment l’exposició a una llengua, és natural que l’àmbit educatiu s’adapti a la situació i procuri generar exposició a l’altra, per tal de garantir així un aprenentatge efectiu de les dues; i és que el que ha de ser igualitari al final no ha de ser el tractament de les llengües, sinó el seu aprenentatge.