La insuportable lleugeresa de l'ètica

Que el racisme és una cosa dolenta és, a hores d’ara, una creença compartida per la gran majoria d’occidentals. Ara bé, quan hom diu que el racisme és dolent sovint oblida comentar que els esclavistes nord-americans varen perdre la guerra civil, o que els nazis varen perdre la Segona Guerra Mundial. Per ventura hi haurà persones a les quals aquests fets històrics els semblaran insignificants a l’hora de dir si el racisme és bo o dolent, però estaran cometent un error.

Corbs ingenus, de bell nou

Ara que el seu anàleg grec podria fer-se amb el poder, i a només quatre mesos de les eleccions autonòmiques i locals, cal tenir ben present què és i què representa Podemos, un projecte dissenyat per elits universitàries madrilenyes i promocionat per una gran empresa com La Sexta.

En Frank i en Tom

Hi havia una vegada dos amics, en Frank, que era un lògic, i en Tom, que era una persona normal.

L'antagonisme del Govern espanyol

El filòsof alemany Carl Schmitt considerava que tota l’acció política es basa en la distinció amic-enemic. L’amic és aquell amb qui hom conforma un “nosaltres” davant d’un enemic, mentre que l’enemic és “l’altre”, aquell la simple existència del qual es considera una amenaça per a l'existència pròpia. Per a Schmitt, entre amic i enemic no pot haver-hi res més que lluita. Són ells o nosaltres.

L'Islam no és el problema

Actualment vivim una gran confusió entre tres termes molt distints que pot arribar a tenir greus conseqüències: la confusió entre àrabs, musulmans i islamistes. Els tres grups estan relacionats entre sí però no són, ni d’enfora, el mateix. Tenir clara la distinció és vital per a poder enfrontar l’amenaça islamista d’una manera justa i eficaç.

Una amenaça per a Occident

Qualcuns intel·lectuals de la dreta nord-americana (Huntington, Kagan...) consideren que existeix quelcom que podem anomenar "Civilització Occidental", que inclouria, fonamen-talment, l'Europa catòlica o protestant (excloent, per tant, l'ortodoxa) i, en general, els països de tradició anglo-saxona, i que es definiria, en essència, en base a les arrels cristianes i un desenvolupament del pensament racional, amb el Renaixement i la Il·lustració.

Veritat i certesa

Suposem que tenim una caixa plena de taronges. Resulta evident que hi ha un nombre determinat de taronges dins la caixa, i aquest nombre és el que és baldament ningú les hagi comptades. Sigui el nombre de taronges que sigui, és veritat que hi ha aquest precís nombre de taronges, ara bé, ningú no té certesa de quin nombre de taronges hi ha a no ser que les compti.