L'antagonisme del Govern espanyol

El filòsof alemany Carl Schmitt considerava que tota l’acció política es basa en la distinció amic-enemic. L’amic és aquell amb qui hom conforma un “nosaltres” davant d’un enemic, mentre que l’enemic és “l’altre”, aquell la simple existència del qual es considera una amenaça per a l'existència pròpia. Per a Schmitt, entre amic i enemic no pot haver-hi res més que lluita. Són ells o nosaltres.

Per a poder aplicar aquest esquema a una  democràcia plural, la filòsofa belga Chantal Mouffe introdueix la noció d’adversari, aquell amb qui hom discrepa però amb qui cerca punts d’enteniment i espais per al diàleg que permetin gestionar el conflicte. 

Tant l’antagonisme de Schmitt com l’agonisme de Mouffe entenen el conflicte com el nucli de la política, però en el segon “l’altre” és un interlocutor vàlid, i no merament qualcú que cal destruir.

Des de fa temps, hem vist com el Govern espanyol ha tractat Catalunya com un enemic; s’ha negat al diàleg i ha optat per una via hostil. Al contrari que el Govern britànic amb Escòcia, el Govern espanyol no accepta Catalunya com interlocutor vàlid. Per altra banda, dins Catalunya, veiem com diferents líders de tot l’espectre polític intenten deixar de banda les seves diferències i confluir en un gran punt d’enteniment: la construcció nacional de Catalunya.