Eleccions Generals 2015

Els resultats electorals deixen un escenari incert en que, per primera vegada, no resulta evident qui governarà.

Una veu per a les Illes

Hi ha una pregunta legítima que qualcú es pot fer durant el present període electoral: quin sentit té votar un partit de caire autonòmic en unes eleccions generals?

Crim i càstig

El problema de com pot existir la lliure voluntat en un món material regit per lleis naturals té, per a molts, una resposta simple: no pot existir. L’acció humana és simplement la conseqüència de tot un conjunt de factors condicionadors de caràcter biològic, social, cultural, sexual, fisiològic, etc. Assumir la postura estrictament materialista, però, obre un nou dilema: si la lliure voluntat no existeix, ja que és materialment impossible, on roman la responsabilitat personal? En una paraula: pot haver-hi moral sense llibertat?

12-O i 31-D

Una situació que es repeteix amb certa regularitat és que els defensors del 12-O (Dia de la Hispanitat) es defensin de les crítiques dels defensors del 31-D (Festa de l’Estendard) dient que els dos són casos de genocidis vergonyosos i són igualment lloables o menyspreables.

Nostàlgia imperial

És freqüent que cada any devers el 12 d’octubre es plantegi un debat a l’esfera pública sobre la “Festa Nacional d’Espanya”. És interessant analitzar el valor simbòlic d’aquesta festivitat, ja que és simptomàtic de la casta de nació que Espanya pretén ser.

La CUP ha de rectificar

Després de la victòria independentista, en vots i en escons, en les eleccions plebiscitàries de Catalunya del 27-S, s’ha conegut la imputació d’Artur Mas per haver convocat la consulta del 9-N. L’espanyolisme demana el cap de Mas per haver dut a terme un acte de pura democràcia, el més preocupant, però, és que pot ser la CUP qui li serveixi en palangana de plata.

Eleccions Plebiscitàries a Catalunya

Les eleccions catalanes del 27-S tenen un clar caràcter plebiscitari i, per tant, cal analitzar els seus resultats en base al suport o l'oposició a la independència per part de les diferents cadidatures.

El problema de la llibertat

Amb l'aparició de la ciència moderna va aparèixer el que ja s’ha convertit en un dilema filosòfic clàssic: si el món està determinat per lleis com pot existir la lliure voluntat?

El continu ciència-filosofia

Actualment, la paraula grega episteme s’acostuma a traduir com ‘ciència’ mentre que la paraula philosophia s’acostuma a traduir com ‘filosofia’. Tot i que sovint es veuen com coses independents, a l’Antiga Grècia ambdues paraules eren sinònimes, i en qualsevol cas, ambdós termes fan referència a la producció de teories explicatives, és a dir, al coneixement com a tal.

L'ètica és filosofia?

Una distinció bastant acceptada en l’àmbit filosòfic és la que s’estableix entre moral i ètica. Mentre que la moral no, l’ètica s’acostuma a considerar una part de la filosofia. Però veurem que aquesta concepció és qüestionable.

L'homosexualitat: una qüestió política

Ahir fou l’aniversari dels disturbis de Stonewall, que varen tenir lloc a Nova York el 28 de juny de 1968. Avui en dia, la manera més habitual de referir-se a aquesta commemoració és Dia de l’Orgull Gai. Deixant de banda els estereotips i prejudicis que s’hi puguin promoure, hi ha una crítica recurrent a aquesta celebració. De fet, aquesta crítica serveix d'excusa als propis homosexuals que s’avergonyeixen de la seva condició: l’homosexualitat és un assumpte privat i no cal fer-ne cap casta de manifestació públic.

Símbols nacionals i llibertat d'expressió

Com és ben sabut, als EUA està permès cremar la bandera com acte de protesta; es considera un acte de llibertat d’expressió. És cert, però, que aquesta qüestió provoca molta controvèrsia. Al Regne d’Espanya passa una cosa semblant amb la Marxa Reial, sobretot quan sona al començament de determinats esdeveniments esportius i el públic xiula.

El mite de la llista més votada

Ara que sembla probable que el Govern de les Illes Balears es constitueixi gràcies a un pacte tripartit, no es poden deixar de banda les veus que clamen que ha de governar la llista més votada. Aquesta idea, però, pressuposa una idea esbiaixada de la democràcia que exclou l’enteniment i l’acord.

Balears 2015

a) Els partits illencs:

EL PI, que els sondejos deixaven fora de les institucions en molts de casos, ha mostrat que arrela amb força i que la seva soca s'enfila amb fermesa. Uns resultats més que bons per a una formació emergent.

MÉS ha fet una gran feina i una excel·lent campanya, i això ha donat els seus fruits. Han obtingut uns resultats extraordinaris millors dels que s'esperaven. En tant que és un projecte de país, les Illes Balears en sí estan d'enhorabona.

Què és Ciutadans?

En el panorama polític de països europeus com el Regne Unit, Alemanya o Espanya es poden identificar dues grans forces polítiques de centre-dreta (Partit Conservador, CDU, PP) i de centre-esquerra (Partit Laborista, SPD, PSOE) respectivament. Tant al Regne Unit com a Alemanya existeix també un tercer partit, de caire liberal, entès com una força intermèdia (Liberal Demòcrates, FDP). Aquest és el lloc que aspira a ocupar Ciutadans.

Perquè no creure en les creences

És un problema habitual que l’ús que es fa del llenguatge enterboleixi les qüestions més que aclarir-les. Un exemple d'això en l'àmbit de la Filosofia són els enunciats amb la forma ‘A té la creença P’.

Veritat i significat

Allò susceptible de ser vertader o fals són els enunciats. L’enunciat “La neu és blanca” és vertader si i només si, de fet, la neu és blanca; en general, un enunciat és vertader si i només si allò que enuncia és el cas. Aquesta definició clàssica de la veritat, tot i semblar òbvia i bastant intuïtiva, ha rebut moltes crítiques.

Tricentenari: l'ombra dels Decrets de Nova Planta és allargada

Enguany es compleixen tres-cents anys de l’abolició de les institucions del Regne de Mallorca arran de la imposició dels Decrets de Nova Planta. Aquests fets varen significar el final de quasi cinc-cents anys d’autogovern, ja fos dins o fora del marc de la Corona d’Aragó.

Laïcitat o multiconfessionalitat

Quan hom viu al Regne d’Espanya, tristament, pot dir que la Il·lustració és una cosa que va passar a altres llocs.

Un argument formalista a favor de la discriminació positiva

Es pot definir la discriminació positiva com un conjunt de mesures de tracte de favor que es duen a terme en un moment donat per ajudar a col·lectius que han estat discriminats al llarg de la història.

Erem, som i serem

És freqüent sentir a parlar dels països anglosaxons o dels països àrabs, Anglaterra (nació constituent del Regne Unit) i l'Aràbia Saudita són, respectivament, només una petita part de cada un d'aquests grups. Així mateix, és també freqüent sentir a parlar de la Hispanitat, en referencia als vincles culturals i lingüístics entre Espanya i gran part d’Amèrica Llatina. En cap dels tres casos es qüestiona que els tres grups de territoris comparteixen, en cada cas, una llengua; respectivament, l’anglès, l’àrab i el castellà. Ara bé, si la llengua de la que parlem és la catalana sembla que aquesta lògica ja no és operativa.

Un contracte amb la ciutadania?

Ara que s’acosten eleccions, s’ha posat de moda la idea que els programes electorals són contractes entre els partits polítics i la ciutadania. Aquesta idea no pot esser vista per qualcú que entengui la realitat de la pràctica política més que com a pura demagògia.

L'eix esquerra-dreta

Cada vegada es més habitual trobar discursos populistes que rebutgen les categories de dreta i esquerra polítiques. La veritat, però, és que qualsevol posicionament polític coherent és catalogable dins aquest eix, en altres paraules: si no és catalogable en l’eix esquerra-dreta, no és un posicionament polític coherent.

El mite dels dos Wittgensteins

Possiblement el mite més consolidat de la filosofia contemporània sigui el que distingeix entre un primer i un segon Wittgenstein. Interpretar que hi ha un cisma en el pensament de l’autor només es pot sostenir si hom fa una lectura esbiaixada de la seva obra.

Balears, tenim un problema

Els ciutadans de les Illes Balears tenim un problema, i aquest problema pren el nom de “dèficit fiscal”. Cada any, 3000 milions d’euros, un 14% del nostre PIB, creuen el mar cap a Madrid i no tornen. La conseqüència d’això és que els illencs patim unes infraestructures i un sistema de benestar deficientment finançats.

L'Espanya integral

Ortega y Gasset és considerat el filòsof espanyol més important. És habitual que quan hom fa una ullada a un manual editat a Espanya hi trobi un capítol que parli, fonamentalment, de les teories d’aquest cèlebre madrileny.  Com s'acostuma a destacar, la reflexió sobre Espanya mateixa és un dels temes centrals a la seva obra.

La tradició irrealista

Quan Kant va dur a terme el suposat “gir copernicà”, va conduir a que s’anteposessin els conceptes a la realitat: nosaltres no coneixem les coses tal com són (noümen) sinó tal i com ens les representem (fenomen).

La insuportable lleugeresa de l'ètica

Que el racisme és una cosa dolenta és, a hores d’ara, una creença compartida per la gran majoria d’occidentals. Ara bé, quan hom diu que el racisme és dolent sovint oblida comentar que els esclavistes nord-americans varen perdre la guerra civil, o que els nazis varen perdre la Segona Guerra Mundial. Per ventura hi haurà persones a les quals aquests fets històrics els semblaran insignificants a l’hora de dir si el racisme és bo o dolent, però estaran cometent un error.

Corbs ingenus, de bell nou

Ara que el seu anàleg grec podria fer-se amb el poder, i a només quatre mesos de les eleccions autonòmiques i locals, cal tenir ben present què és i què representa Podemos, un projecte dissenyat per elits universitàries madrilenyes i promocionat per una gran empresa com La Sexta.

En Frank i en Tom

Hi havia una vegada dos amics, en Frank, que era un lògic, i en Tom, que era una persona normal.

L'antagonisme del Govern espanyol

El filòsof alemany Carl Schmitt considerava que tota l’acció política es basa en la distinció amic-enemic. L’amic és aquell amb qui hom conforma un “nosaltres” davant d’un enemic, mentre que l’enemic és “l’altre”, aquell la simple existència del qual es considera una amenaça per a l'existència pròpia. Per a Schmitt, entre amic i enemic no pot haver-hi res més que lluita. Són ells o nosaltres.

L'Islam no és el problema

Actualment vivim una gran confusió entre tres termes molt distints que pot arribar a tenir greus conseqüències: la confusió entre àrabs, musulmans i islamistes. Els tres grups estan relacionats entre sí però no són, ni d’enfora, el mateix. Tenir clara la distinció és vital per a poder enfrontar l’amenaça islamista d’una manera justa i eficaç.

Una amenaça per a Occident

Qualcuns intel·lectuals de la dreta nord-americana (Huntington, Kagan...) consideren que existeix quelcom que podem anomenar "Civilització Occidental", que inclouria, fonamen-talment, l'Europa catòlica o protestant (excloent, per tant, l'ortodoxa) i, en general, els països de tradició anglo-saxona, i que es definiria, en essència, en base a les arrels cristianes i un desenvolupament del pensament racional, amb el Renaixement i la Il·lustració.

Veritat i certesa

Suposem que tenim una caixa plena de taronges. Resulta evident que hi ha un nombre determinat de taronges dins la caixa, i aquest nombre és el que és baldament ningú les hagi comptades. Sigui el nombre de taronges que sigui, és veritat que hi ha aquest precís nombre de taronges, ara bé, ningú no té certesa de quin nombre de taronges hi ha a no ser que les compti.