Crim i càstig

El problema de com pot existir la lliure voluntat en un món material regit per lleis naturals té, per a molts, una resposta simple: no pot existir. L’acció humana és simplement la conseqüència de tot un conjunt de factors condicionadors de caràcter biològic, social, cultural, sexual, fisiològic, etc. Assumir la postura estrictament materialista, però, obre un nou dilema: si la lliure voluntat no existeix, ja que és materialment impossible, on roman la responsabilitat personal? En una paraula: pot haver-hi moral sense llibertat?

Segurament és cert que si no hi ha llibertat d’elecció, no podem exigir responsabilitats. La qüestió, però, des d’un punt de vista materialista, no es troba tant en l’exigència de responsabilitats per una acció suposadament voluntària sinó en entendre que els condicionaments (interns i externs) als quals una persona està sotmesa la condueixen a actuar d'una determinada manera, de la mateixa forma que condueixen a una altra a actuar d'una altra. La diferència entre qui accelera per atropellar qualcú i qui accelera i atropella qualcú que no ha vist és precisament que la naturalesa del primer conductor és, en principi, molt més destructiva que la de l’altre.  El cas és, doncs, que hi ha individus amb una naturalesa més destructiva que altres, i és potestat de la societat establir els mecanismes de coacció i reeducació necessaris per a protegir-se’n. El que aquests mecanismes no castiguin, i no altra cosa, serà espai per a la llibertat, la manca d’obstacles.