12-O i 31-D

Una situació que es repeteix amb certa regularitat és que els defensors del 12-O (Dia de la Hispanitat) es defensin de les crítiques dels defensors del 31-D (Festa de l’Estendard) dient que els dos són casos de genocidis vergonyosos i són igualment lloables o menyspreables.
En el debat sobre aquesta qüestió se sol entrar a analitzar la naturalesa dels actes militars que varen tenir lloc, l’estatus polític que varen obtenir els territoris conquistats, etc. Tot plegat desenfoca el debat i perd de vista una qüestió essencial: qui celebra què?

Quan els espanyolistes celebren el 12 d’octubre, celebren que Espanya com a tal va iniciar una expansió imperial cap a altres territoris, tot exportant la seva llengua i la seva cultura. En sentit contrari, als països d’Amèrica Llatina s’ha intentat redefinir el significat de la festa del 12 d’octubre, tot distanciant-la del sentit que se li dona al Regne d’Espanya. El 31 de desembre, en canvi, no se celebra a Catalunya com a commemoració de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó; el celebren els mallorquins, descendents dels conquistadors catalans, com a fita fundacional d’una Mallorca de parla catalana i d’arrel cristiana que encara perdura avui. En una paraula, la diferència fonamental resideix en quin territori habiten els celebrants, si aquell que es va expandir (celebració imperialista) o aquell que va rebre l’expansió (celebració nacional).