Un argument formalista a favor de la discriminació positiva

Es pot definir la discriminació positiva com un conjunt de mesures de tracte de favor que es duen a terme en un moment donat per ajudar a col·lectius que han estat discriminats al llarg de la història.

Tota discriminació la realitza un grup dominant sobre un grup dominat. Quan s’estableix aquest tracte de favor, és habitual que els membres del grup tradicionalment dominant se sentin amenaçats o agreujats. En conseqüència, sorgeixen crítiques a les mesures de discriminació positiva que denuncien que és injust donar un tracte de favor a un col·lectiu, i reivindiquen un tracte igualitari. Aquestes crítiques s’acostumen a conjugar, a més, amb un suposat argument liberal de no intervenció. El que no tenen present aquestes crítiques es que tractar igual a qui es troba en situació de desigualtat no fa sinó perpetuar aquesta desigualtat original. Es pot explicar això amb una mica més de precisió formal: si A parteix de 1 i B parteix de 0 i es dona 1 a cada un, és a dir, se’ls dona un tracte igualitari, A es quedarà amb 2 i B amb 1, en altres paraules, la desigualtat es manté; és evident que si el que es vol aconseguir és una igualtat real cal donar 1 a A i 2 a B.