Erem, som i serem

És freqüent sentir a parlar dels països anglosaxons o dels països àrabs, Anglaterra (nació constituent del Regne Unit) i l'Aràbia Saudita són, respectivament, només una petita part de cada un d'aquests grups. Així mateix, és també freqüent sentir a parlar de la Hispanitat, en referencia als vincles culturals i lingüístics entre Espanya i gran part d’Amèrica Llatina. En cap dels tres casos es qüestiona que els tres grups de territoris comparteixen, en cada cas, una llengua; respectivament, l’anglès, l’àrab i el castellà. Ara bé, si la llengua de la que parlem és la catalana sembla que aquesta lògica ja no és operativa.

La llengua catalana ha de rebre un nom diferent a cada territori on es parla i defensar que aquests noms es refereixen a una mateixa llengua equival a ser partidari no se sap ben bé quina casta d’imperialisme.  Si podem parlar del territoris de parla anglesa com països anglosaxons o dels territoris de parla àrab com països àrabs, per què no podem parlar dels territoris de parla catalana com països catalans (dels quals, de manera anàloga als casos anteriors, Catalunya només és una part)? Tots aquells que tenen urticària quan senten a parlar de Mallorca com a part dels països catalans s’haurien de demanar si no és molta casualitat que tots els territoris on es parla català (ells ho neguen, és clar) comparteixin un mateix símbol: les quatre barres. Tampoc no és casualitat, per cert, que tres dels quatre territoris del Regne d'Espanya que comparteixen les quatre barres siguin contribuents nets a les arques de l'Estat.