Ara que s’acosten
eleccions, s’ha posat de moda la idea que els programes electorals són
contractes entre els partits polítics i la ciutadania. Aquesta idea no pot
esser vista per qualcú que entengui la realitat de la pràctica política més
que com a pura demagògia.
Les societats occidentals són molt complexes i
impliquen factors econòmics, socials, culturals, etc. entrellaçats de tantes
maneres que és literalment impossible predir què farà hom en qualsevol
circumstància. Els programes electorals s’han d’entendre com una declaració d’ideals
i d’intencions que regiran l’acció de govern, però en cap cas com un contracte
irrompible.
Això no vol dir,
per suposat, que els partits hagin de considerar-se exempts de complir les
seves promeses una vegada arriben al poder, però sí vol dir que, en rigor, no es poden exigir
segons quina casta de responsabilitats davant l’incompliment d’aquestes.
Ara bé, per a que
el sistema democràtic gaudeixi de bona salut, entre d’altres coses, és necessari
no només que els partits no prometin res que no estiguin disposats a complir sinó
que la ciutadania sigui realista i no es deixi seduir per promeses buides . En
el moment actual, sembla que són aquells que fan les propostes més poc
assenyades els que guanyen la confiança dels ciutadans mentre que les propostes
més realistes passen gairebé desapercebudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada