L'eix esquerra-dreta

Cada vegada es més habitual trobar discursos populistes que rebutgen les categories de dreta i esquerra polítiques. La veritat, però, és que qualsevol posicionament polític coherent és catalogable dins aquest eix, en altres paraules: si no és catalogable en l’eix esquerra-dreta, no és un posicionament polític coherent.

Ara bé, cal tenir clar què volen dir els termes ‘esquerra’ i ‘dreta’. És ben sabut que la terminologia prové de la Revolució Francesa, on els defensors de l’Antic Règim seien al costat dret del president de l’Assemblea i els opositors seien al costat esquerre. Aquesta dada històrica dona el criteri fonamental per a ordenar l’eix esquerra-dreta: hom es situa més a la dreta quanta més tolerància tingui cap a les desigualtats polítiques i econòmiques, i viceversa. Aquest criteri es correspon, de fet, amb les intuïcions generals sobre la dreta i l’esquerra en quant a la intervenció del Govern en el funcionament del mercat i en la redistribució de la riquesa.

Així doncs, hauria de quedar clar que aquests són conceptes comparatius i no qualitatius. Això vol dir que no té sentit dir ‘A és de dretes i B és d’esquerres’ sinó que, en tot cas, s’hauria de dir ‘A és més de dretes que B’. El que importa no és si hom és de dretes o d’esquerres, sinó qui té a la seva dreta i a la seva esquerra.