Laïcitat o multiconfessionalitat

Quan hom viu al Regne d’Espanya, tristament, pot dir que la Il·lustració és una cosa que va passar a altres llocs.

El procés històric conegut genèricament com Il·lustració es pot caracteritzar, en termes generals, a partir de tres grans revolucions. La Revolució Científica va implicar l’assumpció de que la natura podia ser estudiada, entesa i, per tant, controlada, mitjançant la Raó. Seguidament, el conjunt de revolucions polítiques (anglesa, francesa, americana...) suposa la racionalització de la política i la consolidació de la democràcia moderna. Finalment, la Revolució Industrial suposa, com explica Max Weber, la racionalització de l’economia i l'aparició del capitalisme contemporani.

Les tres revolucions suposen l’assumpció de la idea que les distintes facetes de la realitat (ciència, política, economia...) no estan controlades per principis sobrenaturals o revelats, sinó que es regeixen per principis causals intel·ligibles. En altres paraules, impliquen l’expulsió de la religió de l’esfera pública. Naturalment, l’educació universal i laica és una idea eminentment il·lustrada: cal lliurar als ciutadans del prejudicis religiosos per a que puguin pensar racionalment. 

Avui, que en un Estat amb una societat confessionalment heterogènia s'ensenyi només una determinada religió a l'escola pública pot suposar una paradoxa (a part de ser quelcom bastant poc il·lustrat). Ara bé, quan la solució a la paradoxa no és eliminar la religió de l'ensenyament sinó introduir-hi altres opcions religioses, ja no tenim una paradoxa, tenim un autèntic problema; cal no confondre laïcitat i multiconfessionalitat.