Veritat i significat

Allò susceptible de ser vertader o fals són els enunciats. L’enunciat “La neu és blanca” és vertader si i només si, de fet, la neu és blanca; en general, un enunciat és vertader si i només si allò que enuncia és el cas. Aquesta definició clàssica de la veritat, tot i semblar òbvia i bastant intuïtiva, ha rebut moltes crítiques.

Curiosament una de les més populars és una de les menys consistents: la veritat de l’enunciat depèn del significat de les paraules, i aquest és arbitrari, per tant, l’assignació de valor de veritat és arbitrària. En concret, la veritat de “La neu és blanca” depèn de la definició de ‘neu’ i de ‘blanca’, i aquesta podria ser qualsevol.

Aquesta crítica, però, només té sentit si es pren el llenguatge com quelcom aïllat de la realitat. El cas és que les paraules tenen uns usos determinats dins uns determinats contextos humans. Esbrinar o determinar quins són els usos de les paraules és, en tot cas, una tasca empírica i/o acadèmica basada en l’estudi dels usos lingüístics pertinents. Dit d’una altra manera, les paraules ‘neu’ i ‘taula’ tenen un significat específic en el context en que l’enunciat en qüestió és proferit i és aquest el significat que s’ha de tenir present a l’hora d’avaluar la veritat de l’enunciat.