Enguany es compleixen tres-cents anys de l’abolició
de les institucions del Regne de Mallorca arran de la imposició dels Decrets de
Nova Planta. Aquests fets varen significar el final de quasi cinc-cents anys d’autogovern,
ja fos dins o fora del marc de la Corona d’Aragó.
Els Decrets de Nova Planta
foren una conseqüència directa de la victòria militar de Felip de Borbó, al
qual donava suport la Corona de Castella, davant Carles d’Àustria, al qual
donaven suport els regnes de la Corona d’Aragó. No és en va, doncs, que en un
moment donat s’arribés a parlar de l’Espanya assimilada (l’antiga Corona d’Aragó)
en oposició a l’Espanya uniforme (l’antiga Corona de Castella). En paraules d’Ortega: “Castella redueix a unitat espanyola Aragó”.
Aquests fets que semblen molt distants tenen
encara les seves conseqüències avui dia. Per ventura un bon exemple sigui el
fet que la llengua històrica dels territoris castellans sigui d’obligatori
coneixement a tot l’Estat espanyol, fins i tot en aquells territoris on la
llengua històrica és una altra, (posem per cas, el català). Però sens dubte l’exemple
més il·lustratiu és el que es refereix al dèficit fiscal, i és que els
territoris que foren assimilats manu
militari en el seu moment són, amb
una única excepció, contribuents nets a les arques públiques. Al cap i a la fi,
l’espoli dels territoris conquerits és quelcom intrínsec al dret de conquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada