El continu ciència-filosofia

Actualment, la paraula grega episteme s’acostuma a traduir com ‘ciència’ mentre que la paraula philosophia s’acostuma a traduir com ‘filosofia’. Tot i que sovint es veuen com coses independents, a l’Antiga Grècia ambdues paraules eren sinònimes, i en qualsevol cas, ambdós termes fan referència a la producció de teories explicatives, és a dir, al coneixement com a tal.

És cert que, en principi, sembla que les ciències empíriques estan de per sí més lligades a la concreció dels fenòmens observables mentre que la filosofia està més centrada en l’abstracció pròpia dels problemes conceptuals. Ara bé, també és cert que tot científic que vulgui anar més enllà de la mera descripció dels fets per tal d’articular explicacions i generalitzacions haurà de recórrer a un cert grau, major o menor, d’abstracció i, de la mateixa manera, tot filòsof que no es vulgui perdre en purs jocs de paraules i verborrea haurà de recórrer tard o d’hora a la concreció de les dades empíriques. Així doncs, entre ciència i filosofia sembla haver-hi un continu anàleg al continu concret-abstracte. La diferència entre ciència i filosofia no és, per tant, qualitativa sinó quantitativa; relativa al grau de concreció/abstracció que les teories en qüestió impliquin. Certament, hi ha qui nega aquest continu i vol veure les ciències i la filosofia com dues activitats independents. El científic que renega de la filosofia esdevé un mer tècnic, el filòsof que renega de la ciència esdevé un poeta (o un xarlatà); val a dir que ni techné ni poiesis eren, en cap cas, sinònimes d'episteme o de philosophia.