L'ètica és filosofia?

Una distinció bastant acceptada en l’àmbit filosòfic és la que s’estableix entre moral i ètica. Mentre que la moral no, l’ètica s’acostuma a considerar una part de la filosofia. Però veurem que aquesta concepció és qüestionable.

La moral és el conjunt de regles que una comunitat humana estableix sobre allò que és lícit fer. Aquests “codis morals”, que són fruit d’un procés històric i d’una tradició determinada, poden incloure contradiccions, al·lusions a mites, discriminacions arbitràries, etc.

L’ètica s’ha entès habitualment com l’elaboració de teories sobre allò que és lícit fer: les teories ètiques. Una mena de codis morals sofisticats, fruit de la reflexió i que en tot cas haurien de ser consistents, racionals i universalistes.

Hom pot partir de l’anàlisi filosòfica dels codis morals amb l’objectiu d’explicar-ne les causes, els conceptes implícits i, en definitiva, el seu funcionament efectiu. Es tractaria del que podríem dir una filosofia de la moral. (Si aquesta anàlisi filosòfica es du a terme sobre les teories ètiques parlaríem de meta-ètica).

Establir un paral·lelisme l’àmbit de la moral i l’àmbit del llenguatge hauria de ser prou il·lustratiu com per mostrar que de la mateixa manera que la llengua parlada o la gramàtica no són filosofia, sinó que només ho és la filosofia del llenguatge, la moral i l’ètica normativa tampoc no són filosofia, sinó que només ho són la filosofia de la moral i la meta-ètica.

 

PS: És cert que Kant és un filòsof i va dedicar-se a fer ètica normativa, però també és cert que Newton és un científic i va dedicar-se a l’alquímia. De la mateixa manera que l’alquímia fou descartada com a ciència, cal descartar l’ètica normativa com a filosofia.