L'homosexualitat: una qüestió política

Ahir fou l’aniversari dels disturbis de Stonewall, que varen tenir lloc a Nova York el 28 de juny de 1968. Avui en dia, la manera més habitual de referir-se a aquesta commemoració és Dia de l’Orgull Gai. Deixant de banda els estereotips i prejudicis que s’hi puguin promoure, hi ha una crítica recurrent a aquesta celebració. De fet, aquesta crítica serveix d'excusa als propis homosexuals que s’avergonyeixen de la seva condició: l’homosexualitat és un assumpte privat i no cal fer-ne cap casta de manifestació públic.

Hi ha almanco dos motius pels quals aquesta crítica no és encertada. En primer lloc, no té present que els drets es defensen sempre en l’esfera pública. Per tant, un col·lectiu que lluita per conquerir (o per mantenir) els seus drets necessita visibilitat, i al contrari que el ser dona o ser negre, per exemple, ser homosexual no és quelcom que es vegi a simple vista. Per altra banda, resulta evident que l’afectivitat juga un paper fonamental en l’esfera pública: la gent va de la mà pel carrer, va en parella a diferents esdeveniments, es casa en cerimònies públiques, comparteix bens, etc. En una paraula, l’afectivitat, que sovint va lligada amb la sexualitat, és quelcom públic. Tenint present això, no només queda clar que l’homosexualitat no és pas quelcom privat, sinó que a més, qualsevol persona homosexual té la responsabilitat de manifestar-se públicament, i per tant, políticament, com a homosexual.