Com és ben sabut, als EUA està permès cremar la bandera com acte de
protesta; es considera un acte de llibertat d’expressió. És cert, però, que
aquesta qüestió provoca molta controvèrsia. Al Regne d’Espanya passa una cosa
semblant amb la Marxa Reial, sobretot quan sona al començament de determinats
esdeveniments esportius i el públic xiula.
Els defensors de l’himne diuen que això
no hauria d’estar permès perquè l’himne és un símbol nacional i els símbols
nacionals s’han de respectar necessàriament. Aquest argument amaga dues
qüestions que convé analitzar. Primer, l’obligació de respectar els símbols
nacionals davant qualsevol circumstància suposaria que és impossible que la
ciutadania faci una protesta simbòlica contra, per exemple, la política
exterior del seu país o la forma de govern d’aquest (com passa als EUA). En
segon lloc, és un fet conegut que pot haver-hi comunitats prou grans dins d’un Estat que,
degut a qüestions identitàries, no vegin com a propis els símbols nacionals;
presumiblement, perquè no senten que la seva identitat històrica col·lectiva
sigui respectada dins l'Estat. En qualsevol dels dos casos, es tracta d’un problema polític
de primer ordre: per una banda, la discrepància ideològica, i per l’altra, l’encaix
de la pluralitat nacional.
Aquest segon
problema és probablement el més acusat a Espanya.
A tot això, cal dir que és absurd reclamar que no es mescli esport i política en aquest cas quan a la competició hi sona l'himne de l'Estat, porta el nom del Cap d'Estat i és presidida pel propi Cap d'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada