Hi havia una
vegada dos amics, en Frank, que era un lògic, i en Tom, que era una persona
normal.
Un dia, en Frank, després d'haver-n'hi parlat molt, li ensenyà el seu vaixell a en Tom i en Tom, en veure'l, va exclamar: “Caram Frank, mai hagués imaginat que el teu vaixell tingués la mida que té!”; estranyat, en Frank va contestar: “És obvi que el meu vaixell té la mida que té, Tom, quina altra mida podria tenir?”. En Tom no va saber què contestar.
Un dia, en Frank, després d'haver-n'hi parlat molt, li ensenyà el seu vaixell a en Tom i en Tom, en veure'l, va exclamar: “Caram Frank, mai hagués imaginat que el teu vaixell tingués la mida que té!”; estranyat, en Frank va contestar: “És obvi que el meu vaixell té la mida que té, Tom, quina altra mida podria tenir?”. En Tom no va saber què contestar.
A l'endemà, en
Tom va trobar en Frank que agafava l'ascensor i va dir-li: “Puges o baixes?” a
la qual cosa en Frank va respondre: “Sí”. En Tom va quedar tan estorat que no
va poder ni pujar a l'ascensor.
Al dia següent,
en Tom va anar al cinema i trobà que la pel·lícula tenia coses força bones i
coses força dolentes. A la sortida, es va trobar amb en Frank. Llavors, en
Frank, va demanar-li a en Tom: “T'ha agradat la pel·lícula?”, en Tom,
dubitatiu, va contestar: “Home... sí i no”. En aquell moment en Frank va
decidir que la seva amistat amb en Tom s'havia acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada