Entre ahir i avui a Israel i també
des de les comunitats jueves de la Diàspora s’ha commemorat el Iom HaXoà, dia
establert l’any 1959 pel govern israelià en record de les víctimes de l’Holocaust.
Enguany, a més d’haver estat el mateix dia que l’aniversari de l’eternament oblidat
genocidi armeni, s’ha donat una perversa coincidència que sembla donar la raó a
aquells que diuen que “tot torna”: la xenòfoba Marine Le Pen, el discurs
racista de la qual recorda els pitjors temps de la història recent d’Europa, concorrerà
a la segona volta de les eleccions presidencials franceses.
Els grans partits tradicionals
han estat ràpids en demanar el vot per l’altre candidat, el centrista Emmanuel
Macron. No és el cas, però, del candidat d’esquerra Jean-Luc Mélenchon, que es
nega a triar entre Le Pen i Macron; en la mateixa línia, al Regne d’Espanya, Podemos
recorda insistentment que Macron és un candidat de l’establishment anàleg a Hillary Clinton. El que semblen oblidar els
representants de l’esquerra, tant francesa com espanyola, és que de la mateixa
manera que Sanders va perdre les primàries, Mélenchon ha perdut a la primera
volta i que de la mateixa manera que calia triar entre Clinton i Trump en el
seu moment, ara cal triar entre Macron i Le Pen. Sovint sembla, però, que l’esquerra
és incapaç de fer un acte de responsabilitat i distingir entre un adversari i un enemic i que està tan preocupada en deslegitimar el centrisme que deixa la via lliure a l’extrema
dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada