Esbós filosòfic per un liberalisme conservador

De manera concisa, s’intentarà esbossar una síntesi del realisme polític, el liberalisme clàssic i el nacionalisme cultural

Amb una mena de reformulació avant la lettre de la llei de la inèrcia, Thomas Hobbes postulà que un agent actuarà per satisfer els seus interessos, siguin els que siguin, a no ser que qualque element més poderós li ho impedeixi. Aquesta noció, aplicada a la naturalesa humana, es tradueix en el famós “l’home és un llop per a l’home”. Per garantir drets i llibertats efectius i evitar l’imperi la llei del més fort, es fa necessari un agent que monopolitzi l’ús de la força i que vetlli, en darrer terme, per mantenir la pau social, és a dir, l’Estat.

Ara bé, si ha de ser duradora, la pau social no pot estar basada només en l’amenaça de força física. Cal que els ciutadans comparteixin de base un cert conjunt de, en termes wittgensteinians, jocs de llenguatge i formes de vida; és a dir, usos, tradicions, referents simbòlics, històrics, culturals, etc. Aquest marc simbòlic de referència configura una identitat col·lectiva o demos, els membres del qual es reconeixen entre ells, com a mínim, com interlocutors vàlids. En la mesura en que el demos sigui més sòlid, serà menys necessari apel·lar a la coerció. El demos és, doncs, la base per a que l’Estat pugui funcionar com una democràcia efectiva que suposi una garantia de les llibertats i els drets civils.