Intervencionisme i igualtat

Molt sovint se sent a dir que el criteri per discernir entre esquerra i dreta polítiques és la intervenció de l’Estat. Aquest criteri, però, és imprecís i es fixa només en un símptoma i no pas en les causes.
És cert que un posicionament polític d’esquerra segurament defensarà unes cotes d’intervenció estatal elevades, però això no implica que la intervenció estatal sigui allò que defineix l’esquerra. Si un partit defensés que l’Estat ha d’intervenir per proscriure l’avortament, per defensar els interessos dels grans capitals, i per garantir el dret a una educació religiosa, seria molt discutit que aquest partit fos d’esquerres. La qüestió, realment, no és tant si l’Estat ha d’intervenir o no sinó per a què ha d’intervenir, i serà això el que definirà l’eix esquerra-dreta.

Històricament, els grans moviments entesos com d’esquerra (jacobinisme, socialisme...) han nascut no com una reivindicació específica per a que l’Estat intervingués més sinó com una oposició a determinades desigualtats jurídiques, polítiques, socioeconòmiques... Les elevades cotes d’intervenció estatal que s’associen a un posicionament d’esquerres estan, almanco en principi, destinades a corregir aquestes desigualtats; la qual cosa inclou, per suposat, l’eliminació dels privilegis. Altrament, aquell que defensi un comportament per part de l’Estat (d’intervenció o no) que provoqui la continuïtat de les desigualtats i els privilegis, o els accentuï, s’estarà posicionant a la dreta de l’espectre polític.