Al contrari del que semblaven pensar els neopositivies, el
llenguatge té una funcionalitat que va més enllà de la descripció de la
realitat. En les condicions adients, permet transformar-la.
Aquesta és la
funció realitzativa del llenguatge. La manera més simple en que es pot mirar de
transformar el món amb el llenguatge segurament sigui amb expressions com ‘Obre
la porta, per favor’, tot aconseguint que qualcú obri la porta i passant així d’un
estat de coses en que la porta era tancada a un en que la porta és oberta. Les
prohibicions i, en general, les lleis van en aquesta línia, així com les
promeses, les amenaces, les sol·licituds, etc. Moltes vegades, no es tracta tant de passar d’un
estat de coses específica un altre sinó de regir i organitzar les nostres vides
o les nostres societats. Valors, símbols, costums... Les diferents maneres en
que es poden fer coses amb paraules venen determinades pel context sociocultural, i a la vegada el configuren.
En termes wittgensteinians, els diferents jocs
de llenguatge venen determinats per les diferents formes de vida; i a la vegada els diferents jocs de llenguatge són
els que permeten el desenvolupament del se diferents formes de vida. Tard o d’hora,
però, tot i aquest entramat de jocs i, en definitiva, de construccions
culturals, la realitat es fa manifesta i llavors no hi ha jocs de llenguatge
que valguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada