Sovint els problemes
filosòfics són vists com quelcom massa complicat i inaccessible. Relacionar-los amb la cultura popular pot ser, si es fa amb una voluntat purament
introductòria i tenint cura de no banalitzar-los,
una bona manera de fer-los més
entenedors. Enfocaments d’aquest
tipus, centrats, per exemple, en la sèrie de dibuixos animats The Simpsons, es poden trobar ja en
llibres divulgatius i cursos d’universitat. Aquesta sèrie té, de fet, molts
continguts interessants el que fa a l’ensenyament de la Filosofia.
Un exemple d’això és l'episodi
“Lisa the Skeptic”, en el qual Lisa descobreix el que sembla ser el fòssil d’un
àngel. La comparació entre l’actitud de la majoria de personatges, que creuen que
el fòssil és realment d’un àngel, i l’actitud de Lisa, que es mostra a la
vegada escèptica i inquisitiva, pot resultar molt útil a l’hora d’il·lustrar la
diferència entre pensament màgic (mythos)
i pensament racional (logos). Així
mateix, es poden fer interessants reflexions sobre el deure moral arran de l’episodi
“Blood Feud”, en que el Sr. Burns necessita una transfusió de sang urgent i
Bart resulta ser l’únic donant possible; o sobre la bretxa entre realitat i
representació arran de “Homer Badman”, en què Homer és falsament acusat d'assetjament
sexual pels mitjans de comunicació.
En general, convé anar més enllà de la clàssica oposició a la cultura popular i no infravalorar el paper que aquesta pot jugar en la formació del sentit crític.
En general, convé anar més enllà de la clàssica oposició a la cultura popular i no infravalorar el paper que aquesta pot jugar en la formació del sentit crític.
Totalment d'acord, molt bona reflexió! És el mateix que va passar amb Matrix, per exemple: part del públic es va quedar només amb les escenes d'acció, però com a mínim una part va haver de plantejar-se temes en els quals segurament no pensen habitualment (determinisme vs lliure albir, etc.)
ResponElimina