La recent resolució de l’ONU que
condemna els assentaments israelians a Judea-i-Samària/Cisjordània ha dut tota
casta de reaccions.
Moltes d’elles són crítiques amb Barack Obama per no haver
exercit el dret a veto, com és tradicional per part dels EUA en aquest tipus
de situacions. Si més no, sembla poc adequat que una administració sortint faci
un canvi tan brusc en posicionaments de política exterior, tot creant una
fractura del inèdita amb l’administració entrant. La reacció del primer
ministre d’Israel, però, tampoc no ha estat a l’alçada. Tot declarant la guerra
diplomàtica al món, Netanyahu oblida que un Estat en la posició geopolítica d’Israel
necessita tots els suports internacionals que pugui aconseguir, però Netanyahu,
al capdavant del govern més a la dreta de tota la història de l’Estat d’Israel,
sembla decidit a dinamitar-los tots.
Per altra banda, pel que fa a la resolució
en sí, és cert que aquesta pot tenir certes falles tècniques, ja que sembla que
el IV Conveni de Ginebra, en que es basa la resolució, no s’aplicaria en el cas
dels assentaments; tot i això, cal anar més enllà dels tecnicismes i abordar de
manera honesta una pregunta essencial: els assentaments faciliten l’assoliment
de la pau, o més bé l’obstaculitzen? 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada