Eldogmatisme caracteritza el pensament premodern i consisteix, en essència, en dir que quelcom és veritable sense donar-ne arguments o proves de cap casta o, en tot cas, apel·lant a principis que no poden ser posats a prova, com veritats revelades o sobrenaturals. El dogmàtic refusa el debat perquè considera que ell ja està en possessió de la veritat i qualsevol que discrepi està equivocat d’arrel.
El relativisme, per altra
banda, caracteritza el pensament postmodern i consisteix, en essència, en dir
que tots els discursos posseeixen de per sí el mateix valor de veritat. El
relativista considera que l’exigència d’arguments és intrínsecament perversa i
que la pretensió de veritat d’un posicionament no és sinó una imposició ideològica.
La postura que és possible
destriar els discursos vertaders dels falsos però que aquest procés de triatge
s’ha de basar en proves i arguments racionals és el que podem anomenar ‘racionalisme’
i és la que caracteritza el pensament filosòfic. Per suposat: quan el dogmàtic es
veu sotmès a la crítica racional, acusa al filòsof de relativista; quan el
relativista veu que se li exigeixen arguments, acusa al filòsof de dogmàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada