“Bonisme” és un terme que ha estat popularitzat en els
darrers anys per comentaristes i opinadors de la premsa conservadora. El seu
ús, sempre despectiu i poc rigorós, ha arrelat fins al punt que la RAE n’ha
inclòs la definició en el seu diccionari.
Quan hom acusa un altre de “bonista”,
en poques paraules, li està dient que és massa tolerant o benvolent; per
suposat, això depèn directament del grau de tolerància o benevolència que hom estigui disposat a acceptar, que en
el cas dels usuaris habituals del terme acostuma a ser poc.
L’auge del terme està íntegrament lligat a l’auge que viu
des de fa cert temps una determinada manera de fer política i de la qual els màxims
representants actuals segurament siguin Donald Trump i Vladimir Putin. És una
manera de fer política basada en la testosterona i el gamberrisme, que exalta
un patriotisme barroer i tota casta de prejudicis. Bonista és, en definitiva,
qui s’oposa a aquest tipus de política; en altres paraules, qui critiqui la
xenofòbia, el sexisme, l’homofobia, etc. és un bonista. També és bonista qui
sigui partidari de solucions polítiques dialogades i pactades davant dels
diferents conflictes més que no pas de la imposició unilateral, o fins i tot, violenta; car qui acusa
de bonista a l’altre té la certesa d’estar en possessió de la veritat absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada