Crònica d'una mort anunciada

La detenció de Carles Puigdemont, tot i la indignació que pugui despertar, no hauria d’agafar per sorpresa a ningú. En general, seria una ingenuïtat pensar que un Estat consolidat no fes res davant l’amenaça que una part del territori se separi de forma unilateral.

És cert, però, que les accions judicials executades, com l’empresonament de diversos membres de l’anterior executiu, no faciliten gens una resolució del conflicte, ans al contrari. Ara bé, semblaria que l’acusació de rebel·lió no s’ajusta a la realitat i podria venir motivada per motius polítics; si això és cert, vist que aquells acusats només de desobediència i/o malversació no estan en presó preventiva, es podria dir que els processats per rebel·lió són a la presó per motius polítics. De fet, en un moment donat la llibertat provisional ha anat lligada al reconeixement explicit d’acatar la Constitució.
Ara cal demanar-se per les solucions polítiques una vegada les ineludibles responsabilitats penals hagin estat depurades. Per una banda, el Govern central ha d’abandonar el seu immobilisme i obrir-se al diàleg. D’altra banda, cal que les forces majoritàries de l’independentisme se centrin i abandonin els aliats radicals que els ha portat a aquest cul-de-sac i busquin, així mateix, el suport de forces més moderades i amb una voluntat real de reformar l’Estat.