Crònica d'una mort anunciada

La detenció de Carles Puigdemont, tot i la indignació que pugui despertar, no hauria d’agafar per sorpresa a ningú. En general, seria una ingenuïtat pensar que un Estat consolidat no fes res davant l’amenaça que una part del territori se separi de forma unilateral.

L’envit de Puigdemont

El que semblava que havia de ser el dia culminant del procés sobiranista català va esdevenir, tot i la decepció i la frustració que provocà la tàctica de Puigdemont, una porta oberta pel diàleg.

1-O

Es pot discutir molt sobre les possibles conseqüències de la independència de Catalunya, però tot això queda de banda quan les garanties democràtiques i les drets i llibertats fonamentals són ignorats i, fins i tot, vulnerats.

Mas i la CUP, última oportunitat

Junts pel Sí és una obra d’enginyeria política extraordinària. La seva heterogeneïtat i la unitat que han demostrat els seus representants en són la prova.

12-O i 31-D

Una situació que es repeteix amb certa regularitat és que els defensors del 12-O (Dia de la Hispanitat) es defensin de les crítiques dels defensors del 31-D (Festa de l’Estendard) dient que els dos són casos de genocidis vergonyosos i són igualment lloables o menyspreables.

La CUP ha de rectificar

Després de la victòria independentista, en vots i en escons, en les eleccions plebiscitàries de Catalunya del 27-S, s’ha conegut la imputació d’Artur Mas per haver convocat la consulta del 9-N. L’espanyolisme demana el cap de Mas per haver dut a terme un acte de pura democràcia, el més preocupant, però, és que pot ser la CUP qui li serveixi en palangana de plata.

Eleccions Plebiscitàries a Catalunya

Les eleccions catalanes del 27-S tenen un clar caràcter plebiscitari i, per tant, cal analitzar els seus resultats en base al suport o l'oposició a la independència per part de les diferents cadidatures.

Tricentenari: l'ombra dels Decrets de Nova Planta és allargada

Enguany es compleixen tres-cents anys de l’abolició de les institucions del Regne de Mallorca arran de la imposició dels Decrets de Nova Planta. Aquests fets varen significar el final de quasi cinc-cents anys d’autogovern, ja fos dins o fora del marc de la Corona d’Aragó.

Erem, som i serem

És freqüent sentir a parlar dels països anglosaxons o dels països àrabs, Anglaterra (nació constituent del Regne Unit) i l'Aràbia Saudita són, respectivament, només una petita part de cada un d'aquests grups. Així mateix, és també freqüent sentir a parlar de la Hispanitat, en referencia als vincles culturals i lingüístics entre Espanya i gran part d’Amèrica Llatina. En cap dels tres casos es qüestiona que els tres grups de territoris comparteixen, en cada cas, una llengua; respectivament, l’anglès, l’àrab i el castellà. Ara bé, si la llengua de la que parlem és la catalana sembla que aquesta lògica ja no és operativa.

L'antagonisme del Govern espanyol

El filòsof alemany Carl Schmitt considerava que tota l’acció política es basa en la distinció amic-enemic. L’amic és aquell amb qui hom conforma un “nosaltres” davant d’un enemic, mentre que l’enemic és “l’altre”, aquell la simple existència del qual es considera una amenaça per a l'existència pròpia. Per a Schmitt, entre amic i enemic no pot haver-hi res més que lluita. Són ells o nosaltres.