El dogmatisme i el relativisme

El pensament filosòfic es pot entendre com quelcom oposat a dues formes de pensament, a la vegada, molt diferents entre sí: el dogmatisme i el relativisme.

Civilització o barbàrie

Dia 27 de gener fou establert per la ONU com el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust. Les commemoracions són necessàries per moltes raons, però són inútils si no van acompanyades dels canvis de mentalitat necessaris per a no repetir els errors del passat.

El contingut filosòfic de “The Simpsons”

Sovint els problemes filosòfics són vists com quelcom massa complicat i inaccessible. Relacionar-los amb la cultura popular pot ser, si es fa amb una voluntat purament introductòria i tenint cura de no banalitzar-los, una bona manera de fer-los més entenedors. Enfocaments d’aquest tipus, centrats, per exemple, en la sèrie de dibuixos animats The Simpsons, es poden trobar ja en llibres divulgatius i cursos d’universitat. Aquesta sèrie té, de fet, molts continguts interessants el que fa a l’ensenyament de la Filosofia.

Sobre allò políticament correcte

La victòria de Donald Trump suposa, entre moltes d’altres coses, una victòria d’allò políticament incorrecte. Els crítics de la “correcció política” consideren que aquesta s’ha convertit en una mena de dogma, en una ètica integrista que impedeix el lliure pensament.

Esbós filosòfic per un liberalisme conservador

De manera concisa, s’intentarà esbossar una síntesi del realisme polític, el liberalisme clàssic i el nacionalisme cultural

Els jocs de llenguatge o com fer coses amb paraules

Al contrari del  que semblaven pensar els neopositivies, el llenguatge té una funcionalitat que va més enllà de la descripció de la realitat. En les condicions adients, permet transformar-la.

Ús i menció

La distinció entre ús i menció és molt elemental, però existeix tota una corrent de pensament basada en la confusió de les dues nocions.

En defensa de la realitat

Per a la tradició irrealista, parlar dels fets com a tals o del món com a tal no té sentit; l’únic que existeix  o, com a mínim, l’únic rellevant, són les interpretacions.

Les dues funcions del llenguatge

En essència, les funcions del llenguatge es poden resumir en dues: la descriptiva i la realitzativa.

Crim i càstig

El problema de com pot existir la lliure voluntat en un món material regit per lleis naturals té, per a molts, una resposta simple: no pot existir. L’acció humana és simplement la conseqüència de tot un conjunt de factors condicionadors de caràcter biològic, social, cultural, sexual, fisiològic, etc. Assumir la postura estrictament materialista, però, obre un nou dilema: si la lliure voluntat no existeix, ja que és materialment impossible, on roman la responsabilitat personal? En una paraula: pot haver-hi moral sense llibertat?

El problema de la llibertat

Amb l'aparició de la ciència moderna va aparèixer el que ja s’ha convertit en un dilema filosòfic clàssic: si el món està determinat per lleis com pot existir la lliure voluntat?

El continu ciència-filosofia

Actualment, la paraula grega episteme s’acostuma a traduir com ‘ciència’ mentre que la paraula philosophia s’acostuma a traduir com ‘filosofia’. Tot i que sovint es veuen com coses independents, a l’Antiga Grècia ambdues paraules eren sinònimes, i en qualsevol cas, ambdós termes fan referència a la producció de teories explicatives, és a dir, al coneixement com a tal.

L'ètica és filosofia?

Una distinció bastant acceptada en l’àmbit filosòfic és la que s’estableix entre moral i ètica. Mentre que la moral no, l’ètica s’acostuma a considerar una part de la filosofia. Però veurem que aquesta concepció és qüestionable.

Perquè no creure en les creences

És un problema habitual que l’ús que es fa del llenguatge enterboleixi les qüestions més que aclarir-les. Un exemple d'això en l'àmbit de la Filosofia són els enunciats amb la forma ‘A té la creença P’.

Veritat i significat

Allò susceptible de ser vertader o fals són els enunciats. L’enunciat “La neu és blanca” és vertader si i només si, de fet, la neu és blanca; en general, un enunciat és vertader si i només si allò que enuncia és el cas. Aquesta definició clàssica de la veritat, tot i semblar òbvia i bastant intuïtiva, ha rebut moltes crítiques.

El mite dels dos Wittgensteins

Possiblement el mite més consolidat de la filosofia contemporània sigui el que distingeix entre un primer i un segon Wittgenstein. Interpretar que hi ha un cisma en el pensament de l’autor només es pot sostenir si hom fa una lectura esbiaixada de la seva obra.

L'Espanya integral

Ortega y Gasset és considerat el filòsof espanyol més important. És habitual que quan hom fa una ullada a un manual editat a Espanya hi trobi un capítol que parli, fonamentalment, de les teories d’aquest cèlebre madrileny.  Com s'acostuma a destacar, la reflexió sobre Espanya mateixa és un dels temes centrals a la seva obra.

La tradició irrealista

Quan Kant va dur a terme el suposat “gir copernicà”, va conduir a que s’anteposessin els conceptes a la realitat: nosaltres no coneixem les coses tal com són (noümen) sinó tal i com ens les representem (fenomen).

La insuportable lleugeresa de l'ètica

Que el racisme és una cosa dolenta és, a hores d’ara, una creença compartida per la gran majoria d’occidentals. Ara bé, quan hom diu que el racisme és dolent sovint oblida comentar que els esclavistes nord-americans varen perdre la guerra civil, o que els nazis varen perdre la Segona Guerra Mundial. Per ventura hi haurà persones a les quals aquests fets històrics els semblaran insignificants a l’hora de dir si el racisme és bo o dolent, però estaran cometent un error.

En Frank i en Tom

Hi havia una vegada dos amics, en Frank, que era un lògic, i en Tom, que era una persona normal.