Els jocs de llenguatge o com fer coses amb paraules

Al contrari del  que semblaven pensar els neopositivies, el llenguatge té una funcionalitat que va més enllà de la descripció de la realitat. En les condicions adients, permet transformar-la.

Ús i menció

La distinció entre ús i menció és molt elemental, però existeix tota una corrent de pensament basada en la confusió de les dues nocions.

En defensa de la realitat

Per a la tradició irrealista, parlar dels fets com a tals o del món com a tal no té sentit; l’únic que existeix  o, com a mínim, l’únic rellevant, són les interpretacions.

Les dues funcions del llenguatge

En essència, les funcions del llenguatge es poden resumir en dues: la descriptiva i la realitzativa.

Perquè no creure en les creences

És un problema habitual que l’ús que es fa del llenguatge enterboleixi les qüestions més que aclarir-les. Un exemple d'això en l'àmbit de la Filosofia són els enunciats amb la forma ‘A té la creença P’.

Veritat i significat

Allò susceptible de ser vertader o fals són els enunciats. L’enunciat “La neu és blanca” és vertader si i només si, de fet, la neu és blanca; en general, un enunciat és vertader si i només si allò que enuncia és el cas. Aquesta definició clàssica de la veritat, tot i semblar òbvia i bastant intuïtiva, ha rebut moltes crítiques.

El mite dels dos Wittgensteins

Possiblement el mite més consolidat de la filosofia contemporània sigui el que distingeix entre un primer i un segon Wittgenstein. Interpretar que hi ha un cisma en el pensament de l’autor només es pot sostenir si hom fa una lectura esbiaixada de la seva obra.

En Frank i en Tom

Hi havia una vegada dos amics, en Frank, que era un lògic, i en Tom, que era una persona normal.