El filòsof alemany Carl Schmitt considerava
que tota l’acció política es basa en la distinció amic-enemic. L’amic és
aquell amb qui hom conforma un “nosaltres” davant d’un enemic,
mentre que l’enemic és “l’altre”, aquell la simple existència del qual es considera una amenaça per a l'existència pròpia. Per a Schmitt, entre amic i enemic no pot haver-hi res més que lluita. Són ells o nosaltres.