Sobre allò políticament correcte

La victòria de Donald Trump suposa, entre moltes d’altres coses, una victòria d’allò políticament incorrecte. Els crítics de la “correcció política” consideren que aquesta s’ha convertit en una mena de dogma, en una ètica integrista que impedeix el lliure pensament.

Dos Estats

Shimon Peres, darrer supervivent de la generació dels pares fundadors de l’Estat d’Israel, fou la prova vivent que és possible ser profundament sionista i, a la vegada, creure fermament que l’única possibilitat per a una solució pacífica al conflicte araboisraelià és l’establiment de dos Estats, un de jueu i un d’àrab.

Intervencionisme i igualtat

Molt sovint se sent a dir que el criteri per discernir entre esquerra i dreta polítiques és la intervenció de l’Estat. Aquest criteri, però, és imprecís i es fixa només en un símptoma i no pas en les causes.

Esbós filosòfic per un liberalisme conservador

De manera concisa, s’intentarà esbossar una síntesi del realisme polític, el liberalisme clàssic i el nacionalisme cultural

Els jocs de llenguatge o com fer coses amb paraules

Al contrari del  que semblaven pensar els neopositivies, el llenguatge té una funcionalitat que va més enllà de la descripció de la realitat. En les condicions adients, permet transformar-la.

Ús i menció

La distinció entre ús i menció és molt elemental, però existeix tota una corrent de pensament basada en la confusió de les dues nocions.

En defensa de la realitat

Per a la tradició irrealista, parlar dels fets com a tals o del món com a tal no té sentit; l’únic que existeix  o, com a mínim, l’únic rellevant, són les interpretacions.