Perquè no creure en les creences

És un problema habitual que l’ús que es fa del llenguatge enterboleixi les qüestions més que aclarir-les. Un exemple d'això en l'àmbit de la Filosofia són els enunciats amb la forma ‘A té la creença P’.

Veritat i significat

Allò susceptible de ser vertader o fals són els enunciats. L’enunciat “La neu és blanca” és vertader si i només si, de fet, la neu és blanca; en general, un enunciat és vertader si i només si allò que enuncia és el cas. Aquesta definició clàssica de la veritat, tot i semblar òbvia i bastant intuïtiva, ha rebut moltes crítiques.

Tricentenari: l'ombra dels Decrets de Nova Planta és allargada

Enguany es compleixen tres-cents anys de l’abolició de les institucions del Regne de Mallorca arran de la imposició dels Decrets de Nova Planta. Aquests fets varen significar el final de quasi cinc-cents anys d’autogovern, ja fos dins o fora del marc de la Corona d’Aragó.

Laïcitat o multiconfessionalitat

Quan hom viu al Regne d’Espanya, tristament, pot dir que la Il·lustració és una cosa que va passar a altres llocs.

Un argument formalista a favor de la discriminació positiva

Es pot definir la discriminació positiva com un conjunt de mesures de tracte de favor que es duen a terme en un moment donat per ajudar a col·lectius que han estat discriminats al llarg de la història.

Erem, som i serem

És freqüent sentir a parlar dels països anglosaxons o dels països àrabs, Anglaterra (nació constituent del Regne Unit) i l'Aràbia Saudita són, respectivament, només una petita part de cada un d'aquests grups. Així mateix, és també freqüent sentir a parlar de la Hispanitat, en referencia als vincles culturals i lingüístics entre Espanya i gran part d’Amèrica Llatina. En cap dels tres casos es qüestiona que els tres grups de territoris comparteixen, en cada cas, una llengua; respectivament, l’anglès, l’àrab i el castellà. Ara bé, si la llengua de la que parlem és la catalana sembla que aquesta lògica ja no és operativa.

Un contracte amb la ciutadania?

Ara que s’acosten eleccions, s’ha posat de moda la idea que els programes electorals són contractes entre els partits polítics i la ciutadania. Aquesta idea no pot esser vista per qualcú que entengui la realitat de la pràctica política més que com a pura demagògia.